|
El cicle de |
Els residus es generen com a conseqüència de l’activitat humana, per tant, existeixen des de l’origen d’aquesta espècie. A la natura, les restes que es produeixen són orgàniques i, per això, totalment biodegradables, és a dir, que la pròpia natura té mitjans per poder-les reciclar a través de la descomposició. Sense el paper dels descomponedors a la natura, les restes de les plantes mortes, les fulles dels arbres, els animals morts i els seus excrements s’acumularien arreu. Per tant, els descomponedors tenen una funció clau en el cicle de la matèria, perquè són “recicladors” de la matèria orgànica.
Els animals herbívors s’alimenten de les plantes; els carnívors, d’altres animals, i els omnívors (com les persones), de plantes i animals. Quan un d’aquests elements mor o deixa restes de menjar, alimenta els descomponedors, que descomponen el material de tal manera que els vegetals se’n poden alimentar. I així torna a començar el cicle.
L’origen del cicle de la matèria
Fa 3.500 milions d’anys, els primers organismes vius complexos, les algues cianofícies (algues blaves), formaven estructures complexes i sòlides en simbiosi amb els minerals dels quals s’alimentaven. Aquestes algues van aprendre a “menjar” els minerals de la roca i en el seu procés metabòlic hi van incorporar el carboni i el nitrogen, de manera que alliberaven a l’atmosfera grans quantitats d’oxigen com a material residual.
A partir d’aquestes algues que s’alimentaven de la roca i alliberaven oxigen a l’atmosfera van evolucionar éssers més complexos, com ara fongs, insectes i d’altres animals.
Alguns d’aquests éssers vius més evolucionats van adquirir la capacitat d'extreure els seus nutrients directament de la matèria orgànica verda, no descomposta. Alguns d’aquests s’alimentaven directament de les plantes (herbívors) i més tard van aparèixer els carnívors.
A partir de les lleis del mínim esforç i de la màxima eficiència que regeixen la vida, actualment la majoria de les plantes obtenen els nutrients que necessiten a partir de la radiació solar (mitjançant el procés de fotosíntesi) i reciclant els compostos minerals de microorganismes, plantes o animals que passen al sòl un cop moren.
Quin és el paper dels descomponedors?
Els descomponedors s'alimenten de restes de matèria orgànica d'altres éssers vius i les transformen en matèria inorgànica (el compost és orgànic però estable). Són bàsicament microorganismes, bacteris i alguns fongs. Tenen un paper vital en els ecosistemes, perquè eliminen la matèria orgànica morta i la retornen al sòl en forma de matèria inorgànica (humus) perquè d’altres éssers la puguin aprofitar. Si no hi haguessin descomponedors, els sòls s'anirien quedant sense nutrients i al final les plantes moririen, per la qual cosa també desapareixeria tot l'ecosistema on viuen.
Què és l’humus?
L’humus és la clau de la fertilitat, és l’estadi intermedi, a nivell de descomposició, entre la vida orgànica i els minerals inerts. L’humus és el resultat de la degradació i reorganització dels elements presents a les restes orgàniques de més edat, fibrosos i rics en cel·lulosa i lignina. A la natura l’humus forma part del sòl lligat a la terra mineral i hi aporta propietats: nutrients i minerals, microorganismes que afavoreixen la descomposició de nova matèria orgànica i també hi aporta estructura que li dóna capacitat per retenir l’aigua i nutrients.
Un cop es mor una planta o un animal, els seus components bàsics tendeixen a dissociar-se i desintegrar-se. Si no existís el procés de descomposició i de transformació en humus (humificació) de la matèria orgànica, les plantes i els animals morts es transformarien en minerals que els altres éssers vius no podrien aprofitar.
Quan parlem d’humificació, ens referim al procés de transformació que experimenten les substàncies orgàniques de plantes o animals morts fins al moment del seu aprofitament per part d’altres plantes o animals.
Què és el cicle de la matèria?
Els éssers vius d'un ecosistema prenen l'aliment de manera diferent. Segons la manera com ho facin es classifiquen en diversos grups anomenats nivells tròfics:
- Productors: són els organismes autòtrofs, els que es fabriquen la matèria orgànica a partir de la inorgànica a través de la fotosíntesi. En aquest nivell hi ha els vegetals, les algues i el fitoplàncton.
- Consumidors: són bàsicament els animals, que prenen la matèria orgànica d'altres éssers vius i la transformen en matèria pròpia. Dintre dels consumidors hi ha tres nivells diferents:
1. Consumidors primaris: són els animals herbívors, que s'alimenten dels productors. La matèria dels productors passa als consumidors primaris.
2. Consumidors secundaris: són els animals carnívors, que s'alimenten dels consumidors primaris.
3. Consumidors terciaris: es tracta dels superdepredadors, carnívors capaços d'alimentar-se tant d'herbívors com d'altres carnívors.
- Descomponedors: s'alimenten de les restes de matèria orgànica d'altres éssers vius i les transformen en matèria inorgànica.
La matèria d'una planta passa a formar part d'un herbívor quan aquest es menja la planta. Si l'herbívor és caçat per un carnívor, la seva matèria passarà a formar part d'aquest carnívor. Quan qualsevol organisme es mor, el seu cos és transformat en matèria inorgànica pels descomponedors. Aquesta serà reaprofitada per les plantes i, d'aquesta manera, el cicle començarà de nou.
