Reciclem l'orgànica |
Abans de començar a compostar cal conèixer de primera mà el sistema de gestió interna de residus (recollida, emmagatzematge i disposició) que hi ha implantat a l’escola o centre educatiu. Com es recullen els residus que es generen al centre? En quins llocs es generen? Qui són les persones encarregades de fer la recollida i el buidatge dels residus? Es fa recollida selectiva? Quins tipus de residus es generen? En quina quantitat? Amb quina freqüència? La resposta a totes aquestes preguntes ens permetrà planificar millor l’estratègia a l’hora d’implementar i dimensionar el projecte de compostatge al centre educatiu.
Per aquesta raó, el centre haurà de realitzar una diagnosi de la situació actual de gestió de residus (auditoria) que ha de permetre:
- Conèixer el sistema de gestió intern de residus al centre (qui recull les papereres, com les recull, si fa segregació de fraccions, on els emmagatzema, on es llencen)
- Localitzar els punts de generació de residus
- Determinar la quantitat i la tipologia dels residus orgànics que generem
- Determinar els residus orgànics que són aptes per a compostatge
- Establir un sistema diferenciat de recollida d’aquests residus que destinarem a compostatge
- Dimensionar el tipus i el nombre de compostadors que posarem en funcionament
- Establir estratègies per millorar la gestió interna de residus a l’escola
Què és una caracterització de residus?
Sovint, l’Agència de Residus de Catalunya o d’altres entitats competents en matèria de gestió de residus, realitzen caracteritzacions per conèixer la composició, la quantitat, l'origen i la tipologia dels residus que la ciutadania, les empreses o les indústries dipositen als diferents contenidors. L’objectiu d’aquestes caracteritzacions permetrà a les diferents administracions competents en matèria de residus establir estratègies per poder millorar-ne la gestió, optimitzar la recuperació de materials o fins i tot instaurar pautes per prevenir-ne la generació (el millor residu és aquell que no es produeix), amb mesures sensibilitzadores, però també sancionadores. Per exemple, una caracterització de la fracció resta dels contenidors d’una determinada població ens permetrà determinar el marge de millora en la recollida selectiva de residus si hi trobem molts materials reciclables (paper, vidre, envasos i orgànica).
En el cas del nostre centre, la caracterització dels cubells, les papereres i les bosses d’escombraries, tindrà per objectiu determinar:
- La tipologia dels residus que generem a l’escola
- La quantitat de residus que generem per tipologia
- La presència o no de materials recuperables en la fracció resta i, de retruc, el marge de millora en la recollida selectiva
- El tipus de residus orgànics que generem
- La quantitat de residus orgànics que generem
Quins materials podem compostar i quins no?A partir dels resultats obtinguts a l’auditoria podem establir quins residus orgànics podem aportar al nostre compostador, tenint en compte els següents llistats:
1. Materials que podem aportar al compostador sense cap problema:
- Restes de fruita i verdura
- Pasta i arròs bullits
- Closques d'ou i de fruita seca
- Marro de cafè, te i infusions amb el filtre de paper inclòs
- Iogurt, flam i làctics en general
- Taps de suro
- Restes vegetals de mida petita: restes d’esporga, flors i plantes seques, fulles caigudes, gespa, etc.
- Serradures i encenalls de fusta natural i palla
- Paper de cuina
Tot el que hem indicat anteriorment no ho podem compostar si ha sofert algun tractament químic, perquè afectaria els microorganismes que necessitem per al compostatge, i contaminaria, posteriorment, la terra i les plantes quan hi escampéssim el compost.
2. No podem compostar:
- Pols d’escombrar, que pot portar elements no orgànics potencialment nocius o inadequats per al compost
- Cendres o serradures de fusta tractada o aglomerats, que poden portar coles o vernissos
- Qualsevol material que no sigui orgànic i biodegradable, o que encara que ho sigui pugui portar altres substàncies potencialment contaminants o no biodegradables: paper amb tinta, restes d’oli, roba, vidre, plàstics, safates de porexpan, llaunes, paper d’alumini, piles, medicaments, etc.
Hi ha una seguit de materials que només són susceptibles de ser compostats si es donen unes condicions de temperatura que en garanteixin la higienització. En el compostatge casolà, a diferència del compostatge industrial en plantes, no sempre s'assoleixen aquestes temperatures. Aquests materials són:
- Excrements d’animals domèstics
- Males herbes de jardí que hagin fet llavors; el compost resultant podria ser un focus de males herbes quan l’utilitzéssim posteriorment
- Plantes malaltes
Fins que el centre educatiu o escola no tingui una mica d’experiència en el compostatge, no compostar el peix, carn ni els ossos, per evitar problemes d’olors i animals que puguin buscar-hi menjar.