|
El compostador com |
Els principals responsables de la descomposició de la matèria orgànica son els microorganismes, que necessiten unes condicions òptimes per viure i desenvolupar el procés de compostatge. Tots ells haurien de conviure en un ecosistema en equilibri (dins el compostador), establint relacions de convivència, ocupant el seu propi espai i portant a terme una funció específica, d’acord amb un nivell de jerarquia dins l'anomenada cadena tròfica. Si es produeixen desequilibris a la cadena, algunes poblacions poden créixer en detriment d’altres, la qual cosa pot repercutir en el procés de compostatge.
Què és un ecosistema?
Un ecosistema és un sistema natural format per un conjunt d'organismes vius (biocenosi) i el medi físic que els envolta (biòtop), així com les relacions que estableixen entre ells i amb el medi. Per tant, en un ecosistema hi podem trobar elements biòtics, és a dir, tots els que tenen vida i viuen en un medi, i abiòtics, els quals formen el medi físic, com per exemple el sòl, l’aire, l’aigua, l’energia, la llum o les condicions meteorològiques.
Hi ha molts tipus d’ecosistemes. En tots ells, els diferents éssers que hi conviuen estableixen diferents tipus de relacions, com per exemple d’intercanvi d’energia i nutrients mitjançant la cadena tròfica.
Què és la cadena tròfica?
La vida requereix una aportació continuada d’energia que arriba a la Terra des del Sol i passa d’uns organismes a uns altres a través del que anomenem cadena tròfica.
La cadena tròfica és la transmissió d’energia i de matèria o nutrients d’un ésser viu a un altre per mitjà de l’alimentació. Una cadena tròfica està formada per una sèrie d’organismes ordenats linealment en nivells tròfics, en què cadascun s’alimenta de l’anterior i, alhora, serveix d’aliment al següent. Tots ells necessiten alimentar-se d’una manera o d'una altra.
Quina és la cadena tròfica dins el compostador?
Les poblacions d’éssers vius que habiten dins el compostador estableixen relacions de convivència en equilibri, ocupant el seu propi espai i portant a terme una funció específica en el procés de compostatge dels residus orgànics. Aquestes relacions de convivència s’estableixen d’acord amb uns nivells jeràrquics que anomenem cadena tròfica.
Podem ordenar els organismes que hi ha al compostador segons la següent classificació:
Descomponedors: organismes que s’alimenten de restes de matèria orgànica i la transformen en matèria inorgànica
Microfauna (només observable amb microscopi)
- Actinomicets
- Fongs
- Bacteris
- Protozous
Consumidors primaris: organismes que s’alimenten de restes de matèria orgànica
Macrofauna
- Coleòpters (escarabats)
- Cargols i llimacs
- Enquitrèids (cucs blancs)
- Dípters (mosques)
- Isòpodes (porquets de Sant Antoni)
- Cucs de terra
Consumidors secundaris: organismes que s’alimenten dels primaris
- Col·lèmbols
- Dermàpters (tisoretes)
- Àcars
- Nematodes rodons (cucs rodons)
- Protozous
- Rotífers
- Turbel·laris (cucs plans)
- Himenòpters (formigues)
Consumidors terciaris: organismes que s’alimenten dels secundaris
- Caràbids (escarabats de terra)
- Pseudoescorpins
- Coleòpters estafilínids
- Centpeus
- Himenòpters (formigues)
- Aràcnids (aranyes)
Les funcions dels diferents organismes
Tots els éssers vius que conviuen dins el compostador tenen un paper rellevant en el procés de compostatge. Alguns són descomponedors, d’altres són trossejadors, n’hi ha de depredadors i fins i tot d’estabilitzadors de la matèria orgànica que aportem al compostador. Conèixer bé la funció que porta a terme cadascun d’ells ens ajudarà a entendre millor el procés de compostatge.
- Microorganismes (bacteris, actinomicets, fongs)
S’encarreguen de més del 95% de l’activitat descomponedora que es genera a la pila de compost. Molts dels microorganismes que es troben al sòl faciliten la tasca d’assimilació de nutrients de les plantes. En un sòl fèrtil hi ha bacteris nitrificadors que ajuden a fixar el nitrogen de l’atmosfera.
- Macroorganismes
Els macroorganismes apareixen quan baixa la temperatura de la pila de compost. N'hi ha de diversos tipus.
- Els col·lèmbols són els trossejadors encarregats de fragmentar les restes orgàniques. S’identifiquen fàcilment perquè salten quan ens hi apropem.
- Els àcars continuen el treball que han començat els col·lèmbols i viuen en grans colònies. Els àcars que s’alimenten de restes vegetals contribueixen a la fragmentació i a la barreja dels diversos materials orgànics de la nostra pila de compost.
- Els isòpodes (porquets de Sant Antoni) són grans consumidors de materials rics en fibra o materials llenyosos i apareixen en la fase de maduració del procés de compostatge, quan la pila assoleix una temperatura d'entre 20 i 30 ºC. Ingereixen restes de poda i vegetació en descomposició i, d'aquesta manera, contribueixen a la formació de compost madur.
- Els cucs de terra sempre són presents en sòls fèrtils. Són molt beneficiosos, perquè, a més de digerir les restes orgàniques, milloren l’estructura i la ventilació del sòl. Es desplacen entre les restes de matèria orgànica excavant galeries que ajuden a airejar i, per tant, a oxigenar la pila de compost.
- Els cargols i els llimacs es mengen les restes orgàniques en descomposició del compostador, però també les més fresques, ja que es poden alimentar d’hortalisses i verdures vives.
- Les larves de coleòpters o de dípters i els himenòpters (formigues) tenen una presència mínima en una pila de compost. Si hi abunda algun d’ells, és senyal de mal funcionament o deficiència en el procés de compostatge.
- Les larves dels escarabats s’alimenten de materials immadurs en descomposició i els adults depreden d’altres insectes i mol·luscs, com ara els cargols i els llimacs.
- Les mosques s’alimenten de qualsevol resta orgànica que puguin trobar. A més, sovint transporten els bacteris que contribueixen al procés de descomposició de la matèria orgànica. El que més els atrau són les restes de fruita i de menjar.
- Les aranyes s’alimenten d’altres organismes que viuen a la pila de compost. Són grans depredadores i duran a terme un control de les poblacions d’insectes que viuen al nostre compostador.
- Els centpeus també són depredadors i realitzen la mateixa funció que les aranyes: controlen la densitat biòtica de l’ecosistema del nostre compostador.
Els organismes del compostador com a indicadors
La presència o l'absència de determinats organismes a la pila de compost poden ser indicadors de la fase en què es troba la pila de compost (mesòfila, termòfila o de maduració), de l’estat d’algun dels paràmetres indispensables per al procés de compostatge (humitat, oxigen, pH, etc.), de problemes en el desenvolupament del procés o fins i tot de la qualitat del compost resultant. Per exemple:
- Els cucs de terra apareixen en l’últim procés de descomposició i indiquen que el compost ja està madur i es pot aplicar.
- La presència de moltes mosques (com la del vinagre) possiblement és deguda a l’aportació de massa matèria orgànica fresca, sobretot fruita i restes de menjar, i d’un excés d’humitat.
- La presència de moltes formigues és senyal d’acidesa i d’una pila massa seca.
- Si hi ha massa cucs blancs, segurament la pila és massa àcida degut a un excés de fruita o a poca varietat de materials.
- Si hi ha molts àcars, és senyal que la pila està massa humida.
- Els porquets de Sant Antoni (isòpodes) són habituals al final del procés, en la fase de maduració del compost.